Hola amics, ja podeu accedir a la programació d'actes que tenim preparats per als Concerts de Primavera 2010.
Vorer Programació
Nota: Per a vorer el programa necessitaràs Acrobat Reader
viernes, 7 de mayo de 2010
lunes, 1 de febrero de 2010
Programa Concert de Pascua. Dissabte, 27 de Març
Per al concert de Pasqua estem preparant un selecció dels millors musicals.
El concert serà el Dissabte, 27 de Març del 2010 a les 19:30h al Teatre Joan de Joanes, a la sala "Jaime Belda"
Les veus que ens acompanyaran al concert per a interpretar aquestos musical son:
Maria PLA
Bàrbara REVERT
Francisco MARTÍNEZ
La direcció serà a càrrec del nostre director titular Òscar Vidal.
Açi teniu el programa:
Primera Part
John KANDER
(Kansas City, Missouri 1927)
CABARET, selecció (1966)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
CATS, Memory (1982)
Leonard BERNSTEIN
(Lawrence, Massachussetts 1918 - New York1990)
WEST SIDE STORY, selecció (1957)
Claude-Michel SCHÖNBERG
(Vannes, França 1944)
MISS SAIGON, I still believe (1989)
Segona part
Claude-Michel SCHÖNBERG
(Vannes, França 1944)
LES MISERABLES, I dreamed a dream (1980)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
JESUCRISTO SUPERSTAR,
Getsemaní. No se como amarle (1971)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
EVITA, No llores por mi Argentina (1978)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
EL FANTASMA DE LA OPERA, selecció (1986)
Esperem vos agrade.
El concert serà el Dissabte, 27 de Març del 2010 a les 19:30h al Teatre Joan de Joanes, a la sala "Jaime Belda"
Les veus que ens acompanyaran al concert per a interpretar aquestos musical son:
Maria PLA
Bàrbara REVERT
Francisco MARTÍNEZ
La direcció serà a càrrec del nostre director titular Òscar Vidal.
Açi teniu el programa:
Primera Part
John KANDER
(Kansas City, Missouri 1927)
CABARET, selecció (1966)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
CATS, Memory (1982)
Leonard BERNSTEIN
(Lawrence, Massachussetts 1918 - New York1990)
WEST SIDE STORY, selecció (1957)
Claude-Michel SCHÖNBERG
(Vannes, França 1944)
MISS SAIGON, I still believe (1989)
Segona part
Claude-Michel SCHÖNBERG
(Vannes, França 1944)
LES MISERABLES, I dreamed a dream (1980)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
JESUCRISTO SUPERSTAR,
Getsemaní. No se como amarle (1971)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
EVITA, No llores por mi Argentina (1978)
Sir Andrew LLOYD WEBBER
(South Kensington, Londres 1948)
EL FANTASMA DE LA OPERA, selecció (1986)
Esperem vos agrade.
lunes, 11 de enero de 2010
FELICITACIONS I BON ANY 2010
Estimats companys i companyes de la Lira Fontiguerense,
En primer lloc, vull transmetre-vos les meues felicitacions pels Nadals que acabem de passar i els millors desitjos per al proper 2010.
El 2009 ha estat un any ple d'activitats i de reptes, dels quals podem estar sobradament satisfets. La nostra primera meta de l'any va ser la participació al certamen d'Altea, aconseguint un tercer premi molt renyit amb el primer i segon. Desprès d'escoltar la gravació vos puc afirmar que la nostra banda va estar al nivell per haver aconseguit el primer premi. No va poder ser (coses dels certamens).
De seguida ens vam posar a treballar per al concert de solistes, sent tot un èxit i on vam poder comprovar el gran nivell dels músics que any rere any van eixint del si de la nostra societat.
Encara no haviem eixit d'un concert i ja ens posavem per feina amb el de primavera, amb el qual rebiem a la banda d'Alfara del Patriarca, concert que desprès vam tornar a l'agost.
Ja de ple a l'estiu ens vam posar mans a la feina per avançar la tasca que ens esperava al tercer trimestre: Inauguració del teatre, La costera i Sta. Cecília.
Mentre tant, hem anat ampliant el nostre repertori de carrer amb noves marxes, pasdobles, etc.
El concert d'inauguració ens va dur molts mal de caps, però a la fi podem estar satisfets pel resultat tant musical com humà que d'ell vam extraure. No és fàcil treballar amb tants directors en tant poc de temps i amb tècniques tant diferents.
Al festival de la costera, molt be per la organització, però vam patinar una mica musicalment. Hem de intentar que això no ens torne a passar. Desprès ho vam recuperar amb el concert de Sta. Cecília, al qual 15 músics van entrar a formar part de la nostra societat, oferint un bon concert.
I quant assagem i s'ho prenem en serio la banda sona. La prova la tenim en les festes de desembre. L'entrà de bandes un 10.
Per al present curs, vos vull informar d'una serie de novetats que anem a posar en marxa. En primer lloc posar en funcionament els caps de corda: encara que tinc que parlar amb alguns d'ells per tancar-ho definitivament, ja hi han que ho han confirmat. En breu posaré al taulell d'anuncis la llista per a que tots sapigau qui son, i quines seran les seues competències.
S'ha creat una xicoteta comissió que va a fer-se càrrec de posar en funcionament possibles intercanvis socio- culturals: Dolors, Àngela i Barbara son les compopnents.
Els encarregats del blog, son Javi Cambra i Sergi Lorente. Si voleu penjar qualsevol cosa poseu-vos en contacte amb ells.
Andrea és la encarregada de premsa. Qualsevol activitat o esdeveniment eixirà de segur als mitjans de comunicació.
Anem a posar en marxa grups instrumentals dins la nostra societat (metalls, ensembles, big band, etc). Això anirà en benefici de la banda i li donarà vitalitat. Podeu participar al concert de Pascua i als de primavera, així com fer-ne de solts.
Hem de seguir treballant per a que la banda sone molt be als actes de carrer i donar el millor de tots nosaltres tant als concerts com al carrer, una aposta que tenim pendent.
L'any musical l'encetarem amb el concert de Pascua (27 de Març), en el qual mostrarem una selecció dels millors musicals de la història.
Al mes de Gener farem solament un assaig divendres, per tant vos demane la màxima assistència. Per al febrer i març ja penjarem al taulell d'anuncis la planificació dels assaigs.
Si treballem en serio i de manera constant durem a terme tot el que ens proposem i encara més. Prenem com a referència generacions anteriors què amb il·lusió i constància aconseguiren el que es proposaren.
Bones festes i salut per al 2010. (visca La Lira)
Òscar Vidal
En primer lloc, vull transmetre-vos les meues felicitacions pels Nadals que acabem de passar i els millors desitjos per al proper 2010.
El 2009 ha estat un any ple d'activitats i de reptes, dels quals podem estar sobradament satisfets. La nostra primera meta de l'any va ser la participació al certamen d'Altea, aconseguint un tercer premi molt renyit amb el primer i segon. Desprès d'escoltar la gravació vos puc afirmar que la nostra banda va estar al nivell per haver aconseguit el primer premi. No va poder ser (coses dels certamens).
De seguida ens vam posar a treballar per al concert de solistes, sent tot un èxit i on vam poder comprovar el gran nivell dels músics que any rere any van eixint del si de la nostra societat.
Encara no haviem eixit d'un concert i ja ens posavem per feina amb el de primavera, amb el qual rebiem a la banda d'Alfara del Patriarca, concert que desprès vam tornar a l'agost.
Ja de ple a l'estiu ens vam posar mans a la feina per avançar la tasca que ens esperava al tercer trimestre: Inauguració del teatre, La costera i Sta. Cecília.
Mentre tant, hem anat ampliant el nostre repertori de carrer amb noves marxes, pasdobles, etc.
El concert d'inauguració ens va dur molts mal de caps, però a la fi podem estar satisfets pel resultat tant musical com humà que d'ell vam extraure. No és fàcil treballar amb tants directors en tant poc de temps i amb tècniques tant diferents.
Al festival de la costera, molt be per la organització, però vam patinar una mica musicalment. Hem de intentar que això no ens torne a passar. Desprès ho vam recuperar amb el concert de Sta. Cecília, al qual 15 músics van entrar a formar part de la nostra societat, oferint un bon concert.
I quant assagem i s'ho prenem en serio la banda sona. La prova la tenim en les festes de desembre. L'entrà de bandes un 10.
Per al present curs, vos vull informar d'una serie de novetats que anem a posar en marxa. En primer lloc posar en funcionament els caps de corda: encara que tinc que parlar amb alguns d'ells per tancar-ho definitivament, ja hi han que ho han confirmat. En breu posaré al taulell d'anuncis la llista per a que tots sapigau qui son, i quines seran les seues competències.
S'ha creat una xicoteta comissió que va a fer-se càrrec de posar en funcionament possibles intercanvis socio- culturals: Dolors, Àngela i Barbara son les compopnents.
Els encarregats del blog, son Javi Cambra i Sergi Lorente. Si voleu penjar qualsevol cosa poseu-vos en contacte amb ells.
Andrea és la encarregada de premsa. Qualsevol activitat o esdeveniment eixirà de segur als mitjans de comunicació.
Anem a posar en marxa grups instrumentals dins la nostra societat (metalls, ensembles, big band, etc). Això anirà en benefici de la banda i li donarà vitalitat. Podeu participar al concert de Pascua i als de primavera, així com fer-ne de solts.
Hem de seguir treballant per a que la banda sone molt be als actes de carrer i donar el millor de tots nosaltres tant als concerts com al carrer, una aposta que tenim pendent.
L'any musical l'encetarem amb el concert de Pascua (27 de Març), en el qual mostrarem una selecció dels millors musicals de la història.
Al mes de Gener farem solament un assaig divendres, per tant vos demane la màxima assistència. Per al febrer i març ja penjarem al taulell d'anuncis la planificació dels assaigs.
Si treballem en serio i de manera constant durem a terme tot el que ens proposem i encara més. Prenem com a referència generacions anteriors què amb il·lusió i constància aconseguiren el que es proposaren.
Bones festes i salut per al 2010. (visca La Lira)
Òscar Vidal
lunes, 23 de noviembre de 2009
Obres interpretades al concert de Santa Cecília
LA GRACIA DE DIOS (1880). Pas doble de Ramón Roig i Torné. (Lleida, 1849 – Cartagena 1907)
Segons afirmen alguns estudiosos del gènere, la inspiració de Roig per a composar "La Gracia de Dios" va apareixer després d’una curiosa anècdota que li va succeir juntament amb el seu amic (i competidor ens els top?s musicals de l’època) Eduardo López Juarranz, compositor de la “La Giralda”. Sembla ser, després del apoteòsic èxit aconseguit en l’Exposició Universal de parís (1889) per partitura ( i orquestració) del citat pasdoble, perquè fora interpretat per la Banda de Música d’Infanteria de marina de cartagena. Al guió de l’obra apareixia la següent dedicatòria:
“ Per a Ramon Roig, amb tota seguretat de que se’n adonarà de com s’escriu un pasdoble”
Ramon Roig, ofés pel seu atrevit text, es posà ràpidament a treballar amb l’objectiu de donar una ràpida resposta al seu contrincant. Si fa no fa, en vuit dies escrigué “la Gracia de Dios”, que l’envià amb la corresponent dedicatòria:
“ A Eduardito López Juarranz, per a que comprove, al llegir la present partitura de “La Gracia de Dios”, que es tracta d’un vertader pasdoble, sense cap dubte, millor que el seu”.
No podem apreciar si hi hagué o no cap resposta per part de Jimenez. És ben cert, que els dos pasdobles ( La Giralda i la Gracia de Dios) són considerades com a obres rellevants d’aquest gènere. “La Gracia de Dios” des de l’any de la seu corresponent composició fins avui mateix, és un dels pasdobles més reconeguts i la seua partitura està present en el repertori de la majoria de les bandes de música valencianes i espanyoles. S’han dut a terme moltes ediciones d’aquesta obra, grabades per bandes de música i versions independents.
MÚSICA CLÁSICA (1880). Sarsuela de Ruperto Chapí ( Villena, 1851 – Madrid, 1909)
Disbarat còmic-líric en un acte, en prosa. Text de José Estremera. Música de Ruperto Chapí. Estrena: 20 de setembre de 1880, en el Teatre de la Comèdia, de Madrid.
La història conta que Tadeo, està obstinat que Paca s'aficione amb els grans autors clàssics de la música i, a més de fer-se'ls estudiar ("Lliçó de solfeig"), tracta de casar-la amb algun músic professional. Tals intents no tenen èxit algun.
I en això apareix Cucufate, antic nuvi de Paca amb aficions líriques, però que gens pot oferir a la xica, l'única cosa que té, de moment, és una fam crònica. Aquest narra a Paca la seua desesperada situació i la jove li reconforta amb un esplèndid entrepà. I, clar, ressorgeixen els antics sentiments amorosos.
Paca i Cucufate desitgen casar-se, però existeix un impediment que no és altre que l'afició a la música clàssica de Tadeo. Clar que açò no serà suficient per a impedir les noces.
Cucufate es presenta a casa de Tadeo com un compositor d'alta volada i li convenç que ha escrit una obra descriptiva de la història tots els temps, des de la Creació fins a ara, obra que serà estrenada en un teatre construït a aquest efecte entre Pinte i Valdemoro, i que està protegit per reis i governants de tot el món.
Tadeo adverteix la possibilitat de casar a la seua filla amb la jove promesa de la composició, de manera que Paca podria convertir-se en una diva. Paca mostra les seues facultats per a satisfer al seu pare, encara que en el fons el que menys li importa, en aquest moment, són els gorgoritos que puga oferir com cantant d'òpera.
HUAPANGO (1941). Sones de Veracruz. José Pablo Moncayo (Jalisco, 1912 – México, 1958)
El Huapango de Moncayo original, és un arranjament per a orquestra sinfònica de tres sons provinents de la rica tradició musical de l'Estat de Veracruz, a Mèxic. "El Siquisiri", "El Balajú" i "El Gavilancito". Al llarg de l'obra podem trobar una de les més famoses formes de presentar els sons de Mèxic. El seu autor va anomenar huapango a aquest conjunt, en homenatge al lloc d'on va arreplegar el material.
El huapango de moncayo, tun el teu el teu el teu el teu, el teu el teu ru ru ru el teu el teu el teu el teu el teu.... una joia, així com una història o una cançó, com un viatge, comença lentament, un ritme que et posa a punt per a viatjar , per a entrar en trànsit , i després... els clarinets la la la la la la la.... la flauta travesera, les percussions altra vegada, la música envaint-te pels porus de la pell, les oïdes, els ulls i fins pel nas... així fins que tot en silenci es queda... i com un regal de la sàvia naturalesa o l'univers infinit, comença de nou...
ORIENT EXPRESS (1992). Versió per a orquestra de vents. Philip Sparke (London, 1951)
Obra del compositor anglès Philip Sparke, encarregada per la BBC en la seua primera versió per a Brass Band i en 1992 per a Banda de Concert per la Tokyo Kosei Wind Orchestra del Japó, una de les més prestigioses formacions bandístiques a nivell mundial.
Orient Express és una peça que combina de forma magistral un llenguatge neoclàssic amb alguns efectes que sorprenen al escoltant. En un intent de trobar un element europeu, el compositor escull el tren de luxe “Orient Express” y la peça esdevé en un meravellós viatge musical a través de Europa. En els seus millors moments, este tren unia les ciutats de Londres amb París i Constantinòpola (Istanbul avui en dia).
L’obra comença amb el barull d’una estació de tren, seguit de l’arrencada del tren per fer el seu llarg viatge. En tan sols uns minuts la música descriu paisatges i llocs emblemàtics. Desprès d’un moment curt de reflexió el tren reprèn la marxa per conduir-nos a la etapa final del viatge amb l’arribada al seu destí final; la nostra imaginació.
CELTIC CHILD (1998). Bert Appermont. Bilzen (Bèlgica), 1973
" El xiquet celta " és una composició dividida en tres parts, inspirada en la vida i experiència de qualsevol xiquet.
La primera part suggereix la creativitat sense traves del xiquet en un virtuós i dinàmic allegro. El tema està format per una melodia sarcàstica popular, típica infantil. Aquesta part s'acaba amb un maestoso furiós, un símbol del món fred de l'adult en el qual el xiquet no pot trobar el seu lloc. La segona part és una queixa tranquil•la contra aquest refredament i contra la injustícia encara que afecta a molts xiquets. Açò està expressat amb el contrast fort entre la melodia, que toca(sembla) suau i pura, i el foc de metralladora de la percussió i els bombarders (trombons). No obstant això, el xiquet mostra una resistència increïble, esperant trobar un futur amb esperança i alegria. Un ball cèltic ens introdueix en un magnífic final que canta en veu alta a la bellesa de totes les coses. La banda de música "Broederkring" va encarregar aquesta peça per a commemorar l'existència dels seus 20 anys. La cançó de sol i el cor de xiquets o la part juvenil són opcionals, i poden ser omesos sense problema.
Segons afirmen alguns estudiosos del gènere, la inspiració de Roig per a composar "La Gracia de Dios" va apareixer després d’una curiosa anècdota que li va succeir juntament amb el seu amic (i competidor ens els top?s musicals de l’època) Eduardo López Juarranz, compositor de la “La Giralda”. Sembla ser, després del apoteòsic èxit aconseguit en l’Exposició Universal de parís (1889) per partitura ( i orquestració) del citat pasdoble, perquè fora interpretat per la Banda de Música d’Infanteria de marina de cartagena. Al guió de l’obra apareixia la següent dedicatòria:
“ Per a Ramon Roig, amb tota seguretat de que se’n adonarà de com s’escriu un pasdoble”
Ramon Roig, ofés pel seu atrevit text, es posà ràpidament a treballar amb l’objectiu de donar una ràpida resposta al seu contrincant. Si fa no fa, en vuit dies escrigué “la Gracia de Dios”, que l’envià amb la corresponent dedicatòria:
“ A Eduardito López Juarranz, per a que comprove, al llegir la present partitura de “La Gracia de Dios”, que es tracta d’un vertader pasdoble, sense cap dubte, millor que el seu”.
No podem apreciar si hi hagué o no cap resposta per part de Jimenez. És ben cert, que els dos pasdobles ( La Giralda i la Gracia de Dios) són considerades com a obres rellevants d’aquest gènere. “La Gracia de Dios” des de l’any de la seu corresponent composició fins avui mateix, és un dels pasdobles més reconeguts i la seua partitura està present en el repertori de la majoria de les bandes de música valencianes i espanyoles. S’han dut a terme moltes ediciones d’aquesta obra, grabades per bandes de música i versions independents.
MÚSICA CLÁSICA (1880). Sarsuela de Ruperto Chapí ( Villena, 1851 – Madrid, 1909)
Disbarat còmic-líric en un acte, en prosa. Text de José Estremera. Música de Ruperto Chapí. Estrena: 20 de setembre de 1880, en el Teatre de la Comèdia, de Madrid.
La història conta que Tadeo, està obstinat que Paca s'aficione amb els grans autors clàssics de la música i, a més de fer-se'ls estudiar ("Lliçó de solfeig"), tracta de casar-la amb algun músic professional. Tals intents no tenen èxit algun.
I en això apareix Cucufate, antic nuvi de Paca amb aficions líriques, però que gens pot oferir a la xica, l'única cosa que té, de moment, és una fam crònica. Aquest narra a Paca la seua desesperada situació i la jove li reconforta amb un esplèndid entrepà. I, clar, ressorgeixen els antics sentiments amorosos.
Paca i Cucufate desitgen casar-se, però existeix un impediment que no és altre que l'afició a la música clàssica de Tadeo. Clar que açò no serà suficient per a impedir les noces.
Cucufate es presenta a casa de Tadeo com un compositor d'alta volada i li convenç que ha escrit una obra descriptiva de la història tots els temps, des de la Creació fins a ara, obra que serà estrenada en un teatre construït a aquest efecte entre Pinte i Valdemoro, i que està protegit per reis i governants de tot el món.
Tadeo adverteix la possibilitat de casar a la seua filla amb la jove promesa de la composició, de manera que Paca podria convertir-se en una diva. Paca mostra les seues facultats per a satisfer al seu pare, encara que en el fons el que menys li importa, en aquest moment, són els gorgoritos que puga oferir com cantant d'òpera.
HUAPANGO (1941). Sones de Veracruz. José Pablo Moncayo (Jalisco, 1912 – México, 1958)
El Huapango de Moncayo original, és un arranjament per a orquestra sinfònica de tres sons provinents de la rica tradició musical de l'Estat de Veracruz, a Mèxic. "El Siquisiri", "El Balajú" i "El Gavilancito". Al llarg de l'obra podem trobar una de les més famoses formes de presentar els sons de Mèxic. El seu autor va anomenar huapango a aquest conjunt, en homenatge al lloc d'on va arreplegar el material.
El huapango de moncayo, tun el teu el teu el teu el teu, el teu el teu ru ru ru el teu el teu el teu el teu el teu.... una joia, així com una història o una cançó, com un viatge, comença lentament, un ritme que et posa a punt per a viatjar , per a entrar en trànsit , i després... els clarinets la la la la la la la.... la flauta travesera, les percussions altra vegada, la música envaint-te pels porus de la pell, les oïdes, els ulls i fins pel nas... així fins que tot en silenci es queda... i com un regal de la sàvia naturalesa o l'univers infinit, comença de nou...
ORIENT EXPRESS (1992). Versió per a orquestra de vents. Philip Sparke (London, 1951)
Obra del compositor anglès Philip Sparke, encarregada per la BBC en la seua primera versió per a Brass Band i en 1992 per a Banda de Concert per la Tokyo Kosei Wind Orchestra del Japó, una de les més prestigioses formacions bandístiques a nivell mundial.
Orient Express és una peça que combina de forma magistral un llenguatge neoclàssic amb alguns efectes que sorprenen al escoltant. En un intent de trobar un element europeu, el compositor escull el tren de luxe “Orient Express” y la peça esdevé en un meravellós viatge musical a través de Europa. En els seus millors moments, este tren unia les ciutats de Londres amb París i Constantinòpola (Istanbul avui en dia).
L’obra comença amb el barull d’una estació de tren, seguit de l’arrencada del tren per fer el seu llarg viatge. En tan sols uns minuts la música descriu paisatges i llocs emblemàtics. Desprès d’un moment curt de reflexió el tren reprèn la marxa per conduir-nos a la etapa final del viatge amb l’arribada al seu destí final; la nostra imaginació.
CELTIC CHILD (1998). Bert Appermont. Bilzen (Bèlgica), 1973
" El xiquet celta " és una composició dividida en tres parts, inspirada en la vida i experiència de qualsevol xiquet.
La primera part suggereix la creativitat sense traves del xiquet en un virtuós i dinàmic allegro. El tema està format per una melodia sarcàstica popular, típica infantil. Aquesta part s'acaba amb un maestoso furiós, un símbol del món fred de l'adult en el qual el xiquet no pot trobar el seu lloc. La segona part és una queixa tranquil•la contra aquest refredament i contra la injustícia encara que afecta a molts xiquets. Açò està expressat amb el contrast fort entre la melodia, que toca(sembla) suau i pura, i el foc de metralladora de la percussió i els bombarders (trombons). No obstant això, el xiquet mostra una resistència increïble, esperant trobar un futur amb esperança i alegria. Un ball cèltic ens introdueix en un magnífic final que canta en veu alta a la bellesa de totes les coses. La banda de música "Broederkring" va encarregar aquesta peça per a commemorar l'existència dels seus 20 anys. La cançó de sol i el cor de xiquets o la part juvenil són opcionals, i poden ser omesos sense problema.
martes, 17 de noviembre de 2009
Programa d'actes Santa Cecília 2009
Estimats fontins i fontines:
Amb la caiguda de la fulla, la Societat Musical “La Lira Fontiguerense” es retroba, un any mes, amb la tradició i per tant amb les celebracions típiques en honor a la patrona dels músics, Santa Cecilia.
La festa major del músic té, enguany, una sèrie de circumstancies que la fan especial. Per una part es celebrarà dins del marc d’un teatre “Joan de Joanes” rejovenit fins al seu màxim esplendor i per altre costat hem de festejar també la publicació del llibre escrit pel nostre company José Jimenez sobre la història de la nostra banda.
Per donar major grandiositat, si cap, a l’esdeveniment; enguany eixirà a la banda el grup de nous músics mes nombrós de la nostra ja llarga història. Quinze nous membres engrossiran les nostres files. De cop es quedarà xicotet el nostre escenari. Esperem que això es consolide.
Amics i amigues, la festa dels músics és la festa de tots, celebrem-la junts.
La Directiva.
Amb la caiguda de la fulla, la Societat Musical “La Lira Fontiguerense” es retroba, un any mes, amb la tradició i per tant amb les celebracions típiques en honor a la patrona dels músics, Santa Cecilia.
La festa major del músic té, enguany, una sèrie de circumstancies que la fan especial. Per una part es celebrarà dins del marc d’un teatre “Joan de Joanes” rejovenit fins al seu màxim esplendor i per altre costat hem de festejar també la publicació del llibre escrit pel nostre company José Jimenez sobre la història de la nostra banda.
Per donar major grandiositat, si cap, a l’esdeveniment; enguany eixirà a la banda el grup de nous músics mes nombrós de la nostra ja llarga història. Quinze nous membres engrossiran les nostres files. De cop es quedarà xicotet el nostre escenari. Esperem que això es consolide.
Amics i amigues, la festa dels músics és la festa de tots, celebrem-la junts.
La Directiva.
lunes, 2 de noviembre de 2009
martes, 18 de agosto de 2009
CONCERT D'INTERCANVI A ALFARA DEL PATRIARCA
El pasat diumenge 16 d'Agost La Lira Fontiguerense va participar en un concert d'intercanvi celebrat a la localitat d'Alfara del Patriarca, un xicotet poble de vora 3000 habitants situat al costat de Moncada, a la comarca de l'Horta Nord.
La banda d'Alfara va vindre a la Font de la Figuera al mes de Març i va participar en un dels concerts de primavera que venen celebran't-se ja fa anys al nostre poble.
En arribar tenien preparat un sopar de "picaeta" per tal de pegar un mos abans de tocar i agafar forces.
Tot seguit a les 22.30 va tindre lloc el passacarrer per els voltants del local on anabem a actuar i just després el concert.
El concert va escomensar a les 23.00h als Jardins Municipals d'Alfara del Patriarca, va ser al aire lliure i va constar de dues parts. En la primera part varem tocar nosaltres, i la segona part va estar a carrec de la banda d'Alfara del Patriarca.
PRIMERA PART: Societat Musical La Lira Fontiguerense
Maido - José R. Pascual
Cançons de Mare - Rafael Talens
El Bateo - Federico Chueca
Director: Oscar Vidal Belda
SEGONA PART: Agrupació Musical D'alfara del Patriarca
Musica i Poble - F. Ferran
Valhalla - Z. Zacarés
Diagram - A. Waignein
Director: Xesco Guillem Escobar
Finalment tornavem al poble al vontat de les 3.00 de la matinada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
